Cadascú tenim un NOSALTRES que fem servir per definir-nos més enllà d’un mateix.
Hi ha un NOSALTRES construït per comparació o negació amb els ALTRES, mitjançant la recerca dels iguals i de tot el que ens dóna certesa, reconfortant i reafirmant el convenciment que som així i així és com cal ser, donant-nos sentit i identitat.
Apareix el NOSALTRES confrontat com una identitat resistent i autocomplaent en relació als ALTRES, i això ens permet mantenir la sensació de seguretat que dóna compartir la creença que la realitat és el que NOSALTRES veiem.
El NOSALTRES confrontat, actua des de la confrontació, que és el motor de la seva supervivència. Als ALTRES els nego o els culpabilitzo, ja que no els puc reconèixer la seva identitat perquè en fer-ho em puc qüestionar i debilitar la pròpia.
El desacord és el fracàs d’allò humà, és la manifestació que en algun moment no ens reconeixem mútuament i ens refugiem en el nostre NOSALTRES, creient que en agrupar-nos els iguals, els ALTRES desapareixen. Aquests ALTRES necessiten ser vistos, existir com un NOSALTRES, per això els humans fem accions inhumanes per ser vistos i reconeguts, encara que això impliqui desaparèixer NOSALTRES i els ALTRES.
Hi ha una evidència omnipresent en la dinàmica humana: la interdependència necessària de tots amb tots, encara que vulguem invisibilitzar persones i fets i ens neguem l’emoció de sentir-nos part del que passa al planeta terra, els fets ocorren i ens afecten, ens concerneixen i ens responsabilitzen, ja que TOTS som part del NOSALTRES.
Cal construir el NOSALTRES des de l’acceptació que els ALTRES tenen la legitimitat de ser altres diferents a mi i en aquesta acceptació trobar el que ens és comú com a humans, és el camí de la trobada.
El NOSALTRES RETROBAT és comprendre el comú d’allò diferent, en aquest NOSALTRES RETROBAT la identitat no es construeix per confrontació, sinó per la capacitat de construir junts. ELS ALTRES ens recorden amb la seva presència que la homogeneïtzació no existeix en les realitats biològiques i culturals del nostre planeta, ens conviden a acceptar que el conviure és estar en disposició de reformular allò que crec, que sento, és renúncia i acceptació, és discrepància i amor.