«…… Sento malestar, inquietud i necessitat d’afrontar una conversa que està pendent i necessito fer-ho per recompondre la nostra relació. Tinc la sensació que puc perdre alguna cosa que no vull perdre, estic evitant una trobada amb l’altre, però per mi és necessari restablir la relació ….. «.
Sabem que tenim una conversa pendent quan evitem la trobada amb l’altre, la seva presència ens produeix irritació i sentim que podem estar perdent oportunitats.
Podem identificar sense dificultat amb qui tenim una conversa pendent, però el que ens permet avançar cap a una conversa alliberadora és ordenar les causes que l’han generat.
De vegades no sabem ben bé per què, però la sola presència de l’altre ens provoca distanciament i agressivitat, no ens agrada la seva forma de demanar-nos les coses, de com ens escolta. Situacions i persones que ens oprimeixen per la seva manera de ser i fer, que ens evoquen persones i vivències de la nostra pròpia història i que en el seu moment ens van generar malestar.
Posar en conscient pensaments i emocions que m’han impedit fer la conversa és un pas imprescindible per poder començar a obrir la possibilitat d’alliberar-me d’ella, podem ajornar la conversa, o negar-la passivament o de forma activa.
En ser conscients, podem decidir no tenir cap conversa, ja que sentim que la relació es va acabar, que no hem sabut cuidar-la ni cuidar-nos, la sensació no és de tenir pendent, és de necessitar obrir altres relacions i altres futurs.
Per això, abans d’encarar una Conversa Pendent, és essencial plantejar-nos la següent pregunta: Què vull conservar en la meva relació amb …… i pot estar en perill?
Aquesta és una pregunta bàsica, reconèixer què vull o què necessito conservar en la meva relació amb l’altre, i al posar-ho en perill, hi ha una part de mi que poso en perill.
Decidir allò que es vol conservar és posar-se en moviment per a la trobada. Declarar que ja no es vol conservar la relació, la ajorna; o es reafirma que no la sentim com a pendent i assumim el que pot significar no poder reparar una relació que en un altre moment vam tenir i ens va donar sentit.
Les converses pendents són com un trencament, com si el flux que uneix dues persones, dues nacions, dos departaments d’una organització s’hagués trencat i cal ajuntar-lo per recuperar totes les possibilitats que la relació pot aportar.
Una sola Conversa Pendent en una família, en una organització, en un país, en un continent altera totes les relacions dels seus components, generant més debilitat en les relacions i més desencontres.
El seu origen es troba en expectatives no expressades o incomplertes. Una mica de nosaltres va ser «tocat», volíem ser tractats i reconeguts d’una altra manera i, en sentir-nos «negats», activem una reacció d’atac, ràbia o ens victimitzem.
Hi ha converses pendents històriques, que heretem. Converses Pendents entre membres d’una mateixa família, entre països que es mantenen per falta de reconeixement mutu i de poder legitimar el sentir i el fer diferent. Allò que és diferent ens inquieta i la temptació de negar-ho se’ns presenta com una solució.
Els humans som éssers de repetició, i les converses pendents és una de les seves manifestacions.
El temps no repara desencontres, només els engrandeix, i perpetuar una Conversa Pendent posa en evidència la nostra incapacitat de regenerar una relació i d’afrontar situacions que afecten a tothom.
Si volem una estabilitat en les nostres xarxes de relació, cal cuidar-les, afrontant amb rapidesa i calidesa els desencontres.
Visualitzar el que serà diferent i els beneficis que podem obtenir ens ha de servir de guia per evitar boicotejar la conversa i poder alliberar-nos del llast que ens comportar no fer-ho.
És temps de trobades i cooperació, és temps per conversar.
Molt ben explicat Joan. Gràcies
Molt interessant i m’agrada l’enfoc de la conversa pendent com aquesta manca de capacitat de reconeixement mutu i manca de capacitat de legitimar les diferències…com canviaria la humanitat si poguessim integrar aquesta mirada!
Completament d’acord. Pero tinc un dubte, davant d’una conversa pendent , en que totes dues parts en son conscient (ho saben) , que passa si alguna d’elles no vol que deixi de ser pendent ?
Una conversa pendent te que veure amb nosaltres i en el com ens estem relacionant, no pas amb el altre, sinó amb nosaltres mateixos.
Estem negant quelcom que no volem, o no es el moment de reconeixer.
Una conversa pendent és ni avanço ni retrocedeixo, el «standby» sostingut en el temps alimenta que continui estant pendent.
Les meves relacions més poderoses son amb persones que en algun moment varem tenir «converses pendents» i que un dia un dels dos, amb un acte de valentia i d’amor var dir: Et trobo a faltar, perquè no fem un café junts? Com abans …
Acostuma a passar que «el drac» es converteix en un gripau … i acabem rient … lliberats tots dos.
Els cercles que vas crean al llarg de la vida.I les trobades amb la gent que formes aquests cercles, sino els tanquem sempre estan obert i si parem atenció, el cercle obert torna, i torna i torna…
Converses pendents!!!!
I si em rebutja la possibilitat de tenir aquesta conversa pendent, hauré entès que tot s’ha acabat?
Es sempre un inici, es deixat una invitació a conversar, pot dir que no ……perquè ´altre persona necessita el seu temps , de la mateixa manera que amb necessitat el nostre temps per arribar a plantejar la possibilitat de la conversa.
Cal esperar, tu no ests en la mateixa posició i desprès de l´oferiment es podran obrir altres dinàmiques en la relació que permetin la conversa alliberadora.