«Participem des de la infància de múltiples xarxes de relació, on aprenem a veure i ser vistos a reconèixer i ser reconeguts, construint la nostra pròpia visió del món des de la nostra subjectivitat i la dels altres.»

Sorgim de la trobada entre dues persones, ja en el ventre matern comencem a interactuar, ens implantem en un altre per nodrir-nos, créixer i donar. Apareixem a partir d’una relació i ens formem en la relació amb la nostra mare, per després ser co-creats en els afectes i la conversa de la família i la comunitat on apareixem.

Els que ens esperen ho fan des d’alguna emoció, moltes vegades des de l’amor i la il·lusió, en altres des de la tristesa, la por o l’angoixa. No obstant això, sigui quin sigui el to emocional i la narrativa en la qual entrem al món, ingressem en una xarxa de relacions des de la qual comencem a ser sentits, interpretats i descrits per altres.

Aprenem que hi ha altres i que ells em configuren a mi des del moment en què em relaciono amb ells. Descobrim que «jo sóc altres».

El vincle fonamental de la trama relacional de la vida és la relació que tenim amb nosaltres mateixos, aquesta relació és la que ens obre o tanca possibilitats de compartir amb els altres, aquest és el vincle que ens acompanyarà tota la vida i determinarà en gran mesura com de feliç puguem ser i com de feliços podem fer.

Naixem i ens reben persones que configuren una xarxa d’emocions, presències i absències que anomenarem XARXA PRIMÀRIA composta per aquelles persones que estimem i ens estimen, persones que tendeixen cap a l’acceptació positiva i incondicional d’un, aquells pels quals vivim i per als que vivim , són la xarxa de suport i contenció emocional, és el lloc segur, on sóc conegut amb els meus defectes i virtuts, un espai on l’única exigència és aconseguir reciprocitat en els vincles d’aquesta xarxa.

D’altra banda, des de temps remots els éssers humans hem necessitat col·laborar per poder sobreviure, aquest espai de col·laboració que avui pren la forma en el món del treball, la denominem XARXA SECUNDÀRIA.

La xarxa secundària és un espai d’acceptació activa, l’acceptació es produeix per la capacitat que tinguem a generar valor en la relació. Són les xarxes socials i professionals on els altres esperen que es produeixin transaccions que generin beneficis mutus.

Les xarxes en què convivim són espais de trobades i desencontres, la intenció del treball des del Model de Transformació Relacional (TRM) és eliminar vincles nocius per mantenir, cuidar i crear vincles que permetin omplir de sentit la relació i la vida.

El desafiament és construir unes xarxes on puguem reconèixer-nos i ser reconeguts pels altres.

 

(Notes del llibre RELACIONS PODEROSES que estic escrivint amb Arnoldo Cisternas)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies